Esther López Barceló

Entrevista a Esther López Barceló

Esther López BarcelóEl moviment dels “indignats” espanyols ha desaparegut de la gran premsa alemanya. Segur que es va dissoldre amb la desaparició de les acampades?

El fet que un esdeveniment contestatari de tanta magnitud com el del 15-M desaparegui de la premsa internacional és simptomàtic de la rellevància i, per tant, perillositat que els poders fàctics perceben. No obstant això, el moviment no ha abandonat la protesta, sinó que la manté, si és possible, amb més força. El cap de setmana passat es van concentrar a Madrid indignats que venien des dels seus llocs d’origen en marxes quilomètriques reivindicatives que van acabar davant el Congrés dels Diputats amb un gran lema: “No és una crisi, això és el sistema”.

Un tema que el moviment ara ha adoptat és la campanya contra els desnonaments. Per què s’ha triat aquest tema?

Aquest tema és la representació palpable més tràgica del que la crisi significa per a milers de persones a Espanya. Són més de 100.000 famílies les que s’estan veient abocades a la misèria més absoluta en quedar-se sense casa i tenint encara de seguir pagant la hipoteca per un bé que han perdut. Izquierda Unida ha dut, en dues ocasions, la petició de la dació de pagament al Congrés, és a dir, que després de treure-li la casa, el banc saldi el deute de la família i la permeti refer la seva vida. No obstant això, PP i PSOE, demostrant que en política econòmica no difereixen en absolut, s’han oposat constantment a aquesta mesura.

Vostè és diputada de les Corts Valencianes, atur també va participar activament en alguns d’aquestes accions contra els desnonaments. No té prou de fer en el parlament?

Els càrrecs públics d’Izquierda Unida entenem que la institució és una eina més per transformar la societat, però no l’única. La lluita social és al carrer també. Per això, també segueixo participant en els moviments socials als que defenso al parlament. El treball al parlament es complementa amb aquestes accions que visibilitzen els problemes reals.

Com reaccionen els diputats d’altres formacions polítiques a les seves activitats?

Els meus companys comparteixen aquesta visió de la política. De la resta de diputats no tinc coneixement del que pensen, però jo responc davant les exigències de la meva organització representades per Cayo Lara, que realitza les mateixes accions a peu de carrer.

Quines pespectives té el moviment dels “indignats” a mitjà termini?

No puc respondre per aquest moviment, però el treball que estan realitzant ara mateix és el d’estructurar-se per barris i zones més limitades, per realitzar accions més concretes que el perpetuïn en el temps.

Quan va sorgir aquest moviment el 15-M, part de l’esquerra espanyola l’observava amb certa distància. Per exemple, el PCPE ho va criticar com un moviment “de clar caràcter ideològic petit burgès” i “contra l’organització combativa de la classe obrera”. Com respon a aquests arguments?

Des del meu partit, el PCE, s’ha defensat l’existència d’aquest moviment com una cosa molt positiva i simptomàtica del que la majoria social exigeix ​​i necessita. Per tant, entenem que hem de participar en aquest moviment perquè constitueixen una clara resposta al sistema. A més, les principals exigències que persegueixen són les que han definit els nostres programes electorals, pràcticament des de la nostra fundació. Pel que, com va dir Julio Anguita “són dels nostres”.

Però Izquierda Unida no ha pogut, fins ara, guanyar forces d’aquest moviment. Per què?

És un moviment molt heterogeni i no tenim cap interès a capitalitzar-lo perquè això significaria més que no hem comprès la seva raó de ser.

Veröffentlicht am 26. Juli 2011 von der Agentur Sírius