El programa de Die Linke cap el Socialisme Democràtic

Quatre anys després de la seva fundació a partir d’una unificació entre el Partit del Socialisme Democràtic (PDS), principalment d’Alemanya Oriental, i de l’Alternativa Electoral Treball i Justícia Social (WASG, de l’occidental), el partit L’Esquerra (Die Linke) té un programa. Els delegats d’un Congrés del partit van aprovar el seu document fonamental amb una majoria de gairebé 97%. En aquest paper, el Die Linke proclama com el seu objectiu fonamental un Socialisme Democràtic com a alternativa al sistema capitalista. A més demana la dissolució de l’OTAN, rebutja totes les intervencions de combat de l’exèrcit alemany a l’exterior i una legalització de totes les drogues.

El president del grup parlamentari del partit, Gregor Gysi, ha explicat que aquesta demanda vol dir que drogues dures com l’heroïna poden ser a drogoaddictes pels seus metges en el marc d’una teràpia.

Per arribar a aquesta aprovació, el partit que té representació parlamentària amb 76 diputats dels 620 membres del Bundestag, del parlament federal alemany, necessitava molts anys de debats interns durs. El Die Linke està fraccionat entre un corrent anticapitalista d’esquerra i els així anomenats “reformadors”, una branca “realista” que rebutja demandes que considera “utòpiques” per impedir coalicions amb altres partits per formar governs. Així, poc abans del Congrés, el vicepresident del grup parlamentari, Dietmar Bartsch, va demanar que no es rebutgi per complet intervencions estrangeres de tropes alemanyes.

No obstant això, el Congrés va aprovar un rebuig de cada participació alemanya en intervencions de combat, sigui en el marc de l’OTAN o de l’ONU. Representants dels corrents pacifistes i d’esquerra del partit han subratllat que cap de les recents intervencions militars com a l’Iraq, l’Afganistan o Líbia es van realitzar per raons humanitàries, sinó per simples interessos econòmics.

La diputada Sevim Dagdelen, portaveu de política internacional del grup parlamentari i una de les voceras més conegudes del corrent antiimperialista al Die Linke, ha celebrat l’aprovació del nou document. En entrevista amb el diari marxista “junge Welt” ha subratllat: “És un programa conseqüent, anticapitalista i antimilitarista. Per primera vegada es destaca la qüestió de la propietat com a tema central de política d’esquerra. La nostra tasca és ara, convertir aquest programa en política. “

Durant els mesos passats, el Die Linke es presentava molt contradictori. Desencadenat pels grans mitjans de comunicació es van esclatar debats sobre una carta de feliç aniversari que van enviar els dos presidents del partit, Klaus Ernst i Gesine Lötzsch, l’expresident cubà Fidel Castro que va celebrar a l’agost el seu 85è aniversari.

Amb motiu del 50è aniversari de la construcció del mur de Berlín, també es va esclatar un debat entre ells que van demanar un debat veraç sobre les raons que van motivar la tanca de la frontera entre els dos Estats alemanys i que van recordar en l’agressió permanent de l’occident cap l’Alemanya Democràtica, i, d’altra banda, aquells que van demanar una condemna sense dubtes del mur.

Amb el document aprovat, els delegats del Congrés van manifestar que els representants del corrent reformista, molt present en els grans mitjans de comunicació, només són una minoria en el partit. No obstant això, els seus funcionaris controlen gran part de les branques regionals del Die Linke, especialment a Alemanya Oriental, i poden influir així a la política del partit. Així era a Berlín, on el Die Linke durant els deu anys passats formava, juntament amb el Partit Socialdemòcrata (SPD), el govern regional de la capital alemanya.

La seva política a la ciutat no es diferenciava fonamentalment de la realitzada per altres governs en els altres Estats Federats alemanys. Berlín quedava una ciutat amb un 17 per cent d’atur, amb creixent pobresa i desenes de milers de gent que van perdre el seu habitatge per falta d’ingressos. En aquesta dècada, el Die Linke de Berlín va perdre més que la meitat dels seus votants, i el setembre passat va patir una derrota electoral que va provocar la seva sortida del govern. L’SPD ara està negociant formar una coalició amb la Unió Cristiano-Demòcrata (CDU).

Erschienen am 24. Oktober 2011 bei Notícies Sirius